Propostes

 

1. Més democràcia i reforma de la llei electoral LOREG, perquè tots estiguem millor representats:

a) Llistes obertes: es votarà a les persones. Els partits polítics representen un conjunt d’idees, acordades suposadament per consens dins del partit, però la societat és plural fins i tot dins d’un mateix partit. Per això pensem que els diputats tenen el dret a defensar les seues pròpies idees, si així ho recolza una part de la societat en forma de vots.

b) Circunscripció única i sense llindar. Màxima proporcionalitat democràtica: A més vots, més escons. El parlament no ha de representar les províncies sinó a la voluntat dels ciutadans. Per tant, cal modificar l’article 68.2 de la constitució on s’expressa que la circumscripció és la província. La màxima proporcionalitat entre vots i escons hauria d’estar garantida per la Constitució. No obstant això, per tal d’aconseguir a un major consens, també considerem altres mesures alternatives, com reduir a 1 els escons mínims per província i augmentar a 400 els diputats totals, o fer circumscripció autonòmica, també amb un mínim d’1 diputat. D’aquesta manera s’aproximaria a la proporcionalitat desitjada.

c) Possibilitat de coalicions postelectorals (suma de vots): El vot és la unitat elemental de representació del ciutadà, on s’assenta la seua força de la democràcia. Per això pensem que el partit votat té el dret a traslladar el desig del votant, per què aqueixa força hi quede representada dins d’una coalició amb escons. La idea és que la força (escons) corresponent a la suma dels vots no representats no vaja a parar a partits no desitjats.

d) El repartiment d’escons es farà de forma linial similar a la fòrmula Hare (veure detalls): Cal buscar la màxima proporcionalitat democràtica possible, respecte a la voluntat plural dels ciutadans.

e) Igualtat d’oportunitats en la participació política. Derogació de l’apartat 3 de l’article 169 de la LOREG, que dificulta (innecessàriament) el dret a la participació en la política, ja que discrimina negativament a les noves formacions polítiques, que han de complir més requeriments que les velles. (Veure enllaç).

f) Representació del desencant popular. Els escons han de representar els vots vàlids, per la qual cosa, els vots en blanc (descontents) han d’estar representats també en el parlament, en forma d’escons buits. S’estudiarà la fòrmula perquè els escons en blanc computen com a vots negatius a totes les propostes dels governs (incloent la formació del govern). D’aqueixa manera es requerirà repetir les eleccions si els escons en blanc són molt nombrosos.

g) Participació directa. Integració de les iniciatives de participació democràtica directa com ara la “democràcia líquida“, en què una persona pot participar directament en les decisions parlamentària (democràcia 4.0), o bé, delegar el seu vot a un representant. En aquest sentit, proposem que el vot electoral siga reversible: votació electoral mitjançant DNIe, i la possibilitat de modificar el vot de confiança a temps real (o amb una determinada freqüència) utilitzan la mateixa tecnologia. Es promourà el debat sobre la forma més adeqüada i justa de portar a terme aquests punts.

h) Participació assembleària. Impulsar activament la participació ciutadana, amb vinculació de la seua voluntat: Promoció d’assamblees populars per a conèixer les preocupacions o problemes dels ciutadans axí com les seues exigències, peticions o suggerències per a la resolució dels mateixos, o per a millorar l’eficàcia de les ferramentes que ho regulen. Es promourà el debat i el consens.

i) Coordinació pública. Creació d’un organisme públic de coordinació i comunicació horitzontal entre les assamblees populars, així com per a recollir i traslladar al gobern les exigències, peticions o suggerències dels ciutandas.

j) Iniciatives i referèndums vinculants. Reforma de la llei sobre les Iniciatives Legislatives Populars perquè puguen afectar Lleis Orgàniques i referèndums vinculants en qüestions fonamentals com el federalisme, la inter o independència, la intervenció en assumptes importants (interns o externs), especialment en matèria econòmica, en temes constitucionals, etc.

2. Separació de poders: càrrecs públics més preparats i menys corruptibles:

a) Plena independència de tots els tribunals. La designació o nomenament dels jutges dels Tribunals Superiors de Justícia, del Tribunal Constitucional i de la resta de tribunals del poder judicial, així com del Tribunal de Comptes, no pot dependre directament del poder executiu ni del legislatiu. Es crearà una comissió d’experts per estudiar la forma de dissenyar la promoció judicial més justa basada en oposicions i concurs de mèrits formatius.

b) Separació efectiva en tots els càrrecs. La mesura anterior es farà extensible a tots els càrrecs públics no elegibles pel poble, incloent els consells de comunicació, els gabinets legislatius, l’administració de la Banca Pública, etc., així com els ascensos professionals d’aquests càrrecs públics. La separació dels 5 poders ha de ser efectiva en tots els casos: legislatiu, executiu, judicial, mediàtic i financer.

c) Sobirania popular a tots els nivells. En última instància, quan es requereixi alguna elecció per criteris polítics, el poder de designació recaurà en el poble, mitjançant votació o referèndum, i mai un poder dependrà d’altres.

d) Igualtat d’oportunitats en política. S’estudiarà universalitzar i reduir, fins a valors imprescindibles i justificables, el finançament a partits polítics, i sindicats. Amb aquesta mesura es pretén que no es mantinga el tracte de favor a aquells organismes que estan instal·lats al poder, ja que això facilita una perpetuació en les institucions i suposa un greuge al dret d’igualtat d’oportunitats. S’estudiarà la manera de garantir la mateixa quota de difusió d’informació de tots els partits polítics i sindicats, eliminant les despeses supèrflues. Es limitaran les aportacions privades a petites quantitats per persona, com ara les quotes d’afiliats, etc. per així minimitzar les possibles corrupcions derivades de les influències sectorials del poder financer. Les subvencions públiques als més poderosos econòmicament s’han d’eliminar totalment, ja que no és possible justificar una necessitat per a aquells que poden sostenirse sense cap dificultat (es definirà un llindar, per exemple, a partir del tercer quartil de l’acumulació de riquesa).

e) Enduriment de les penes per corrupció, incloent l’embargament de tots els béns econòmics dels condemnats per corrupció, fins que compensin tot el dany causat, incloent la malversació de fons i la privatització de béns públics sense haver consultat prèviament als ciutadans.

f) Revisió de les funcions del Senat. La cambra alta del poder legislatiu ha d’estar constituïda per especialistes legislatius de carrera, i mantindran el seu paper de control del govern i de tramitació legislativa, així com el seu caràcter de representació territorial. Les seves decisions han de ser vinculants per tal de garantir que el seu poder siga real. La composició de la cambra haurà de ser totalment elegida per sufragi universal directe, amb llistes obertes, de la mateixa manera que proposem per als diputats. Per tant, els senadors, a més d’inscriure en un partit polític han de complir prèviament algún requeriment sobre coneixements en dret i/o legislació. NOTA: Aquest punt està obert al debat.

g) Revisió de la designació dels ministres. Estudiar la possibilitat d’exigir que les persones elegibles per a càrrecs ministerials pertanyin a algun grup de carrera afí i/o siguen promocionats de manera justa d’acord amb les oposicions establertes per la comissió d’experts. Com a gestors dels béns públics així com el poder executiu, han d’aplicar les decisions del poder legislatiu amb el màxim coneixement i coherència amb les necessitats del sector que representen. Per això han de mantenir una estreta relació, col·laboració i comunicació amb cada un dels sectors gestionats. NOTA: Aquest punt està obert al debat.

3. Volem més comunicació, informació i transparència:

a) Independència informativa. Reforma de les normes que regulen la configuració de les comissions d’informació pública perquè els càrrecs siguin adjudicats de forma totalment independent als poders polítics (executiu i legislatiu). Es proposa la creació de diferents tipus de comissions. D’una banda, es proposa una Comissió Tècnica de la informació, que el conformaran ciutadans de carrera, que superin unes oposicions específiques per al càrrec a què aspiren. D’altra banda, es proposa la possibilitat d’un Consell Popular, format per sorteig entre ciutadans en situació d’atur. La Comissió Tècnica haurà assessorar sobre l’adequació dels continguts de la programació segons diferents criteris (socials, científics,…), mentre que la Comissió Popular traslladarà les opinions personals sobre l’interés i les necessitats d’informació i continguts. Les dues comissions haruran d’acordar els continguts per majoría absoluta. Si això no fos possible en un termini de temps raonable, es renovarien les dues comissions amb nous membres.

b) Màxima informació. Creació d’una comissió d’experts ( d’acord amb el punt 3.a ) format pels membres més qualificats de les Comissions  Tècniques d’informació pública i dels consells dels mitjans de comunicació públics, per garantir la qualitat dels serveis així com per garantir l’accessibilitat a tota la informació necessària per al bon desenvolupament de les llibertats, drets i obligacions dels ciutadans. Això inclou també la garantia d’una quota de difusió de totes les alternatives possibles, especialment pel que fa a temes administratius, opcions polítiques, etc. La pluralitat informativa informativa és un principi bàsic en una democràcia.

c) Màxima transparència. Creació d’una comissió de garantia de la transparència administrativa (d’acord amb el punt 3.a). Tota la informació sobre l’administració incloent els moviments del capital públic ha de ser accessible per a qualsevol ciutadà, tant per mitjans electrònics com impresos.

c) Simplificació burocràtica. Estudi sobre la viabilitat de la simplificació de la burocràcia administrativa, amb assistència d’ajuda gratuïta, en relació als formularis i sol·licituds d’accés a serveis bàsics com la sanitat, educació, justícia, informació, etc.

e) Democràcia interna. Se exigirà la màxima transparència dels sindicats i partits polítics (encara que no tinguen funcions públiques) i es promourà una organització horitzontal i assembleària, mitjançant diferents debats sobre la necessitat d’una màxima democràcia interna en la estructura dels partits i en les seves propostes en base a uns principis mínims.

4. Volem una economia més justa:

a) Els mercats no han de gobernar-nos. Els mercars no poden decidir directa o indirectament la estabilitat d’un Estat. S’estudiaran totes les mesures necessàries per dur a terme aquest punt. Entre elles, les que es citen més avall.

b) Garantia d’un mercat lliure. Els estats tampoc poden regular totalment el “lliure mercat”, perquè és pràcticament “ingovernable”. El lliure mercat haurà de complir el respecte als drets humans, els drets internacionals, així com els drets laborals establerts en l’àmbit estatal.

c) Garantia d’un mercat públic. L’Estat haurà de fer front a l’expeculació i als abusos del lliure mercat, creant un altre mercat alternatiu, paral·lel, públic i social. La gran flexibilitat del mercat lliure permet la creació d’un mercat públic dins d’aquest, capaç de competir amb el mercat privat. Els ciutadans tenen el dret a poder escollir entre consumir en el mercat privat o en el públic.

d) Regulació del mercat públic. En aquest mercat públic, els preus i els sous s’estimaran de la forma més justa, segons un consell d’experts, i amb criteris científics. Davant possibles inflacions, mai podran pujar els preus més que els sous (dins del mercat públic). D’aquesta manera, es pretén combatre l’especulació dels preus en els productes bàsics. De la mateixa manera que els mercats privats acorden inflar els preus, l’Estat podrà baixar-los unilateralment si fos necessari.

e) Promoció del mercat públic. L’Estat promocionarà i protegirà aquest mercat alternatiu, i estudiarà incorporar als treballadors acomiadats pel mercat lliure per ‘raons econòmiques”.

f) Protecció dels bens públics. Les noves branques principals d’aquest mercat social seran l’Habitatge i l’Alimentació (incloent l’aigua), ja que juntament amb l’Educació i la Sanitat, són els pilars més bàsics de la societat. L’Estat ha de garantir l’accés a aquests drets, de la forma més justa i solidària. També s’englobaran altres productes, com la Banca Pública i l’Energia. Amb aquestes mesures es pretén evitar que s’especule amb els productes bàsics, tan necessaris per viure. Per exemple, en el cas de l’agricultura es pagarà al productor de la forma més justa (cobrint costos, hores de treball, etc.), amb el mínim nombre d’intermediaris possibles.

g) Banca pública i rescat a les persones. És una prioritat nacionalitzar els bancs rescatats per garantir els estalvis de les persones afectades. A canvi, l’Estat controlarà la totalitat dels guanys per reinvertir en la Banca Pública, reduint al màxim els sous dels alts càrrecs per equiparar-los als sous públics, i canviant-los per funcionaris especialitzats per a aquesta gestió. D’altra banda cal centrar la política dels rescats més directament a les persones que no als bancs. Per aqueixa raó, una altra de les prioritats és frenar els desnonaments, en la mesura del possible, amb mesures com la dació en pagament retroactiva, el lloguer social, “la segona oportunitat”, la rehubicació de famílies, etc.

h) Rebuig a la privatització. Front una crisi, les privatitzacions no són la solució, perquè per a la següent crisi ja no quedarà res a privatitzar. Els serveis públics com la sanitat, l’educació, la comunicació, el transport, etc. hauran de ser totalment públics. Els béns públics pertanyen al poble, i per tant no es poden vendre llevat que es diga expressament mitjançant referèndum.

i) Revertir les privatitzacions. S’estudiarà recuperar tot allò que es va privatitzar de forma il·legal (sense el consentiment del poble, és a dir, totes aqueixes privatitzacions que no estaven contemplades en els programes electorals i no van ser consultades). Els bens públics no poden privatitzar-se sense consentiment dels propietaris, el poble.

j) Auditoria del deute públic. És urgent i imprescindible realitzar una auditoria ciutadana del deute públic, per identificar tots els deutes il·legítims, innecessàries i contretes sense l’aprovació dels ciutadans, així com totes aquelles irregularitats (adjudicacions sense concurs, inflació de costos, etc.) que han pretès afavorir determinats sectors propers als governants. Tots els deutes il·legítims, al igual que totes les privatitzacions il·legítimes, hauran de ser pagades pels polítics responsables, embargant tots els seus béns fins que saldin el deute. En cap cas s’haurà de fer càrrec la ciutadania de tal deute il·legítim.

k) Una fiscalitat més justa. Per a reduir el dèficit de l’Estat és necessari combatre al màxim el frau i l’evació fiscal de les grans fortunes (SICAV i altres), i si fos necessari, s’ha d’augmentar els impostos (només) als que més tenen (amb IRPF o altres), especialment als que s’enriqueixen amb l’especulació o la crisi: impostos per rendiment de capitals, transaccions borsàries, etc. D’altra banda, cal reduir l’IVA dels productes bàsics, així com, probablement, reduir la pressió fiscal a les rendes de treball més baixes. Quan l’Estat aconsegueixca un bon autofinançament mitjançant el seu mercat públic, llavors s’estudiarà reduir la pressió fiscal també a la resta de fortunes.

l) Els diners no es menjen. Cal fer que la riquesa d’un Estat no es mesure pel PIB ni pels guanys dels alts càrrecs de les grans empreses, sinó que s’ha de mesurar pel benestar social. Les grans fortunes (obtingudes mitjançant abús o especulació) no creen riquesa en la societat sinó més aviat desigualtat entre classes. Per tant no cal mimar-les des de l’Estat, mitjançant favors fiscals. Es poden marxar a altres països si així ho desitgen, però en aqueix cas ja no podran seguir fent negocis ací.

m) Reforma laboral. Derogació dels decrets pels quals es va abaratir l’acomiadament i es va retardar l’edat de jubilació. Promoure que les empreses incentiven la productivitat mitjançant un plus (sobre el sou base) en comptes de sobreexpolar els drets dels treballadors. Reforma laboral per augmentar la protecció dels treballadors i millorar les condicions laborals sobre conciliació familiar, permisos, hores extra, etc.

5. Volem política verda:

a) Comité de medi ambient. Creació d’un comité d’experts per mitjà de concurs de mèrits. Amb aquesta mesura es pretén agilitzar i perfeccionar el desenvolupament de les polítiques mediambientals que regulen l’ús dels recursos naturals i minimitzant tant la seva explotació com els impactes mediambientals derivats.

b) La natura és de tots. Els recursos naturals (i especialment l’aigua) no han de privatitzar, perquè són béns comuns bàsics, que poden utilitzar-se per tots, amb una determinada regulació. A més, també hem de compartir aquests recursos amb la resta d’éssers viu, per la qual cosa s’estudiarà la possibilitat de recuperar espais naturals.

c) Promoció de l’estalvi dels recursos naturals (aigua, llum, terreny, …).  S’estudiarà implementar una tarifa progressiva sobre la base del consum, de tal manera que per als que consumeixen molt poc sigui pràcticament gratuït, mentre que els que més consumeixen paguin un impost creixent, que anirà destinat al desenvolupament de tecnologies per a la renovació dels recursos.

d) Promoció de les energies alternatives, especialment les menys contaminants. Revisió del debat nuclear: es traslladaran les qüestions claus als majors experts d’entre els detractors i els partidaris. Tota la informació del debat es traslladarà a la ciutadania perquè expressi la seva voluntat vinculant sobre aquest tema.

e) Promoció del transport públic ecològic i del cotxe elèctric. No podem permitir que les grans petroleres seguisquen tenint el monopoli de l’energia per al transport.

f) Promoció de l’agricultura ecològica i del mercat local, almenys dins del mercat públic. Amb aquesta mesura es pretén disminuir la contaminació dels aliments i la provocada pel transport de mercancies, així com també pretén reduir el consum d’energia en aqueix transport. Per últim, es pretén recuperar la competitivitat del petits comerciants front a la desmesurada globalització dels mercats.

g) Reparació del dany mediambiental. Les empreses que produisquen un important impacte sobre el medi ambient deuran pagar la seua reparació. Al menys per als casos on no es puga reparar: estudiar els mecanismes perquè contaminar siga més car que no fer-ho.

h) Prevenció d’impactes. A més de la legislació corresponent a l’avaluació d’impactes, també cal promocionar (estimular, incentivar o premiar) la búsqueda de l’eficiència en l’ús dels recursos naturals, minimitzant els impactes ambientals.

6. Volem que es respecten les llibertats individuals:

a) Creació d’un comité d’experts per mitjà de concurs de mèrits.

b) Reconeixement del dret a l’autodeterminació, segons la carta de l’ONU de 1945.

c) Reconeixement del dret a escollir el model de vida propi, dins del respecte dels drets humans. Açò inclou el model familiar, el model de sedentarisme/nomadisme, etc. Es promourà el debat en aquest tema.

d) Es revisaran les lleis estatals i ordenances municipals que retallen drets individuals (que no afecten a la resta): lliure circulació, reunió, manifestació, llibertat de vestimenta, consum d’aliments, llibertat d’expressió i comunicació, etc.

e) Es penalitzaran les conductes que danyen els bens individuals i comuns: sorolls danyins per a la salud, tirar fem als carrers, etc.

f) No es podrà violar un dret individual per a protegir un dret d’ordre inferior, segons establisca el comité d’experts.  A més, s’aplicará el principi de la proporcionalitat per a evitar al màxim els danys. Per exemple, el dret a la integritat física és superior al suposat “dret de dissoldre a la força una manifestació pacífica”.

g) S’estudiarà millorar la part educativa dels col·legis, en els valors de respecte i tolerància cap a la diversitat social. Es promouran els debats entre alumnes, alumnes-professors i professors-pares.

7. Volem que la cultura i els coneixements científics avancen tant en contingut com en difussió:

a) Més inversió en investigació: La garantia de futur i del desenvolupament d’una societat passa per la prevenció dels riscos i l’adaptació als possibles canvis de la societat o del planeta. Per tant, hi ha una contínua necessitat d’investigar i desenvolupar, que s’ha de garantir per l’Estat, mitjançant mesures de suport i incentivació.

b) Promoció, difusió i aplicació: Cal promocionar el desenvolupament científic, tecnològic i social de forma general, no només per al benefici científic. La difusió i aplicació del coneixement, i el seu bon ús, s’han de garantir per a contribuir en la millora del benestar social.

c) Més cultura lliure: Cal garantir i promocionar tant la creació com la difussió de la cultura lliure, és a dir, lliure dels lligams que frenen el seu avanç i la seua propagació. La cultura és i ha de ser patrimoni de la humanitat, lliure de fronteres. De la mateixa manera que calen inversions públiques per a garantir el desenvolupament d’uns coneixements científics que tot el món pot emprar, s’estudiarà la millor forma d’invertir en cultura per a alliberar-la el màxim possible dels qui especulen amb ella.

d) Màxim accés al coneixement: Cal garantir l’accés gratuït a l’educació pública i als màxims coneixements científics i culturals com siga possible, divulgant especialment aquells que els professors i experts en cada matèria consideren clau en el desenvolupament històric i futur de la societat. Els nens són el futur de la societat, i per tant són la part més fonamental para el desenvolupament de tots els coneixements.

Si teniu alguna suggerència o crítica, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. D’altra banda, recomanem que ens seguiu a les xarxes socials com ara twitter i facebook.

Disponible en Castellano.

El nostre Twitter

El nostre Google+

© 2012 Moviment Pluralista Allotjada a Mesinternet.com Suffusion theme by Sayontan Sinha